Mirem els nostres rius per dibuixar el seu millor futur

L’article, publicat recentment, “Avaluant els efectes de les estacions depuradores d’aigües residuals en l’estat de qualitat ecològica en una conca fluvial mediterrània” posa de manifest el paper dels sistemes de sanejament sobre l’estat de qualitat dels sistemes fluvials a la conca del Besòs. La implementació de la xarxa de col·lectors i d’estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR) i els avenços en els processos de tractament han permès la millora de la qualitat ecològica de la conca del Besòs en els darrers 20 anys, facilitant l’expansió d’espècies clau, indicadores de qualitat i recuperació. Així es desprèn de l’estudi realitzat per l’investigador Antoni Mas Ponce, en el marc del projecte Observatori RIVUS, des de l’ICTA-UAB, conjuntament amb investigadors del CREAF i en col·laboració amb el Consorci Besòs Tordera i la Fundació RIVUS.


El ràpid procés d’industrialització i d’urbanització succeït durant les dècades de 1960 i 1970 va donar lloc a una important alteració de la qualitat de l’aigua i dels cabals dels sistemes fluvials mediterranis. La manca de sistemes de tractament a la majoria de les ciutats de Catalunya va derivar en l’abocament incontrolat d’aigües residuals cap al medi, provocant nombrosos episodis de contaminació. En concret, la conca del Besòs va ser considerada en aquest període com un dels rius més contaminats d’Europa a causa de les fortes pressions antropogèniques.
El 1995, el govern català aprovà el Pla de Sanejament de Catalunya amb el principal objectiu de reduir i eliminar els contaminants de la majoria dels nostres sistemes fluvials. Actualment aquest Pla, del qual n’és responsable l’Agència Catalana de l’Aigua com a ens competent en el cicle de l’aigua i en matèria de sanejament a Catalunya, inclou 527 EDAR. A la conca del Besòs hi ha instal·lades 22 depuradores, 17 d’elles gestionades pel Consorci Besòs Tordera, que donen servei a uns 2 milions d’habitants, i que han contribuït a la millora general de la qualitat de l’aigua i, en conseqüència, a la biodiversitat associada als rius.


La millora de l’estat de qualitat dels rius en les últimes dècades és una evidència, tal com ho demostra també, per exemple, el fet que la llúdriga s’hagi establert a les conques del Besòs i de la Tordera i s’hagi constatat la seva reproducció, amb un total de fins a cinc grups familiars. Però encara queda un gran recorregut per endavant que permeti assolir un estat òptim dels entorns fluvials. Alhora, cal fer front als reptes que planteja el canvi global, com l’expansió d’espècies exòtiques invasores o, especialment, el canvi climàtic i les seves conseqüències sobre els recursos hídrics.
Davant d’aquest escenari és essencial impulsar la recerca, promoure programes de seguiment i d’educació ambiental, fomentar la implicació ciutadana i dur a terme accions de restauració, conservació i protecció d’espais singulars i d’interès. En aquest sentit, el Pla Viu el Besòs!, impulsat pel Consorci Besòs Tordera i el Consorci del Besòs, amb el suport de diverses administracions i plantejat com un pla de recuperació ambiental en una zona metropolitana, promou la conservació de la biodiversitat, la restauració d’ecosistemes, la conservació de l’espai litoral i els recursos hídrics en una vuitantena de propostes d’actuació al llarg de 72 quilòmetres de riu a la conca del Besòs.


Una altra oportunitat és la que es planteja al Delta de la Tordera, un espai transformat arran de l’episodi del Gloria, amb la formació d’una llacuna litoral d’elevat valor per la biodiversitat, especialment per a les aus, que cal protegir.
Els rius són històricament el reflex de la nostra societat, uneixen pobles i persones, i esdevenen de manera inequívoca la resultant d’aquesta interacció, una font constant d’aprenentatge sobre la qual cal posar la mirada. I per fer-ho, hi treballem cada dia des de la Fundació RIVUS, per posar-hi una mirada àmplia, fixada en el present per dibuixar el millor futur.

Articles Relacionats