La llúdriga es reprodueix per segon any consecutiu a la conca de la Tordera, on ja es comptabilitzen cinc grups familiars

El “Projecte de seguiment i investigació de la llúdriga a les conques del Besòs i de la Tordera”, que està duent a terme l’Observatori RIVUS, dins la Fundació RIVUS, ha confirmat la reproducció, per segon any consecutiu, d’aquest mamífer a la Tordera. Un fet destacable, ja que la reproducció és un dels millors indicadors del bon estat dels sistemes fluvials i del seu correcte funcionament ecològic.

“La progressiva recuperació de la llúdriga en aquest àmbit no és només el triomf d’una espècie bandera i carismàtica, sinó també el de tota una comunitat ecològica que es desenvolupa sota el seu paraigües”, explica l’Arnau Tolrà, biogeògraf i investigador d’aquesta línia de seguiment, que també compta amb el suport del Consorci Besòs Tordera, la Fundació Barcelona Zoo i l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), i amb el patrocini de Grifols i Freudenberg.

Durant els darrers dos anys (2019 i 2020 a la Tordera i 2020 també al Besòs) s’ha assolit la fita més esperada: les llúdrigues s’han reproduït en ambdues conques per primera vegada després de la seva extinció local a finals del segle passat. En total, s’han identificat cinc grups familiars a la conca de la Tordera i un a la del Besòs. La població actual se situa aproximadament en 10 llúdrigues a la conca del Besòs i de mínim 20 a la Tordera.

Les zones de reproducció de la llúdriga coincideixen amb els sectors de riu que gaudeixen d’una dinàmica fluvial més propera a la natural, d’una major disponibilitat de refugis a les ribes i d’heterogeneïtat d’ambients, amb presència d’elements com fusta morta dins la llera. Aspectes que van lligats a una major tranquil·litat i a una major abundància i accessibilitat a l’aliment.

En aquest sentit, la dieta de la llúdriga és variable al llarg de les estacions de l’any i es compon principalment de peixos, però també integra proporcions destacades de crancs i amfibis. Les espècies més consumides són la bagra, el barb de muntanya i el cranc vermell americà. En el cas concret de la conca del Besòs, la dieta presenta una menor diversitat de peixos autòctons, una major proporció de peixos exòtics i una menor proporció d’espècies amenaçades, com l’anguila i l’espinós.

Un dels principals objectius que es persegueix amb aquest projecte de seguiment és establir mesures de conservació que permetin la protecció de l’espècie i de tota la seva comunitat ecològica. Els resultats permetran integrar nous criteris ecològics en la gestió del medi fluvial.

En paraules de Josep Monràs, president de la Fundació RIVUS,“el retorn de la llúdriga a les nostres conques ja és una realitat; des de fa una dècada, els individus divagants han anat augmentant progressivament i ja es pot afirmar que s’hi ha establert definitivament”. La reproducció de la llúdriga és un gran pas per a la recuperació de l’espècie a Catalunya i la millor evidència del restabliment de les funcions ecològiques per a aquests rius en concret, per les quals cal seguir impulsant mesures de conservació dels hàbitats, especialment als cursos mitjans i baixos.

Articles Relacionats

Detectat un nucli familiar de llúdrigues al riu Ripoll

Durant les investigacions s’han identificat quatre exemplars d’aquest mamífer en una zona on fins ara no es tenien evidències del seu establiment En el context del “Projecte de seguiment i estudi de la llúdriga a les conques del Besòs i de la Tordera”, que estan …

Mirem els nostres rius per dibuixar el seu millor futur

L’article, publicat recentment, “Avaluant els efectes de les estacions depuradores d’aigües residuals en l’estat de qualitat ecològica en una conca fluvial mediterrània” posa de manifest el paper dels sistemes de sanejament sobre l’estat de qualitat dels sistemes fluvials a la conca del Besòs. La implementació …