Observatori RIVUS

Seguiment d’indicadors socioecològics en conques fluvials mediterrànies

L’Observatori RIVUS és un projecte de recerca interdisciplinària amb l’objectiu de definir indicadors de l’estat dels ecosistemes fluvials, realitzar-ne el seu seguiment a mitjà i llarg termini i donar-los a conèixer a les diferents esferes de la societat. La recerca es focalitza en el monitoratge o registre continuat d’aquests indicadors -biològics, hidrològics i hidromorfològics i fisicoquímics- per tal d’obtenir sèries prolongades en el temps que permetin avaluar sistemàticament l’estat de qualitat en el context de la Directiva Marc de l’Aigua (DMA), així com interpretar processos de canvi en la dinàmica dels ecosistemes fluvials.

El monitoratge i l’obtenció de dades de l’estat de qualitat dels sistemes aquàtics a mitjà i llarg termini esdevenen fonamentals per al coneixement i la detecció de canvis en l’àmbit de les conques fluvials, alhora que permeten establir mesures de gestió.

Antecedents

L’any 1996 es creà l’Observatori de la Tordera a partir dels convenis establerts entre l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i l’Ajuntament de Sant Celoni. Posteriorment, el projecte incorpora la col·laboració de l’Ajuntament d’Hostalric, l’Ajuntament de Santa Maria de Palautordera, l’Ajuntament de Malgrat de Mar, la Diputació de Barcelona i el Consorci Besòs Tordera.

En la trajectòria de més de 20 anys del projecte, s’ha rebut el suport d’altres municipis de la conca i d’altres entitats d’abast local i regional, com el Consell Comarcal de la Selva, el projecte SELWA, el Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya a través d’ajuts per al finançament d’actuacions en l’àmbit de la divulgació científica (ACDC) i fundacions privades com la Fundació Territori i Paisatge, l’Obra Social “la Caixa” i la Fundació AGBAR.

L’any 2018, i amb el suport del Consorci Besòs Tordera, es constitueix L’Observatori del Besòs, traslladant a aquesta conca la metodologia establerta a L’Observatori de la Tordera. Fruit d’aquesta metodologia d’estudi es publica aquest mateix any l’estudi Avaluació de l’estat de qualitat dels sistemes fluvials de la conca del Besòs (1997-2017) i s’edita un vídeo amb les principals conclusions d’aquest estudi.

L’any 2019, amb la constitució de la Fundació RIVUS, neix L’Observatori RIVUS amb l’objectiu de donar continuïtat, consolidar i ampliar les recerques establertes en les conques de la Tordera i del Besòs d’una manera integrada.

Objectius generals de L’Observatori RIVUS

  • Establir un sistema integrat de seguiment i monitoratge mitjançant indicadors socioecològics i de la qualitat de l’entorn fluvial, així com dels processos de canvi ambiental global a mitjà i llarg termini, en coherència amb la DMA.
  • Elaborar un sistema d’informació que integra un sistema de bases de dades (SBD) i un sistema d’informació geogràfica (SIG), per facilitar la integració i l’intercanvi dels resultats obtinguts en l’àmbit de la conca.
  • Quant a formació acadèmica i recerca, consolidar personal investigador en formació per a la realització de pràctiques, cursos de postgrau, màster o doctorat per a les diferents línies de recerca.
  • Desenvolupar una estratègia d’educació ambiental, comunicació i formació per a la difusió dels resultats obtinguts i generar processos d’aprenentatge social entorn de la gestió integrada de la conca.
  • Avaluar mesures de gestió i assessorar projectes que afectin l’espai fluvial.

Descripció de les línies de seguiment

L’Observatori RIVUS avalua indicadors i paràmetres establerts dins la Directiva Marc de l’Aigua (DMA, 2000/60/EC) per a la determinació de l’estat ecològic dels ecosistemes fluvials. Alhora, també desenvolupa línies de seguiment pròpies que permeten complementar l’estudi dels sistemes fluvials a partir de diversos paràmetres i grups taxonòmics amb valor indicador, més enllà d’aquells indicadors considerats per la DMA, donant una visió més global de la biodiversitat de les conques estudiades.

Seguiment biològic

Per a l’avaluació de la qualitat biològica es calculen diversos índexs consolidats per a cadascuna de les línies de seguiment. De manera complementària, s’aporta informació referent a la diversitat i abundància de tàxons, la determinació del caràcter bioindicador d’espècies clau i l’anàlisi de preferències d’hàbitat, posant un especial focus d’atenció a les espècies al·lòctones de caràcter invasor.

  • Algues diatomees
    A més del càlcul de l’índex IPS (Índex de Pol·lusensibilitat), es realitza l’anàlisi de la riquesa i abundància de tàxons de les mostres obtingudes, posant en evidència casos concrets de detecció d’espècies d’interès particular, com ara les al·lòctones, així com els patrons de distribució i diferències estacionals.
  • Macroinvertebrats
    Es duu a terme l’avaluació de l’Índex IBMWP (Iberian Biomonitoring Party) i la determinació de l’estat ecològic, incorporant l’índex QBR (Qualitat de Bosc de Ribera), així com l’IHF (Índex d’Hàbitat Fluvial), cabal i variables fisicoquímiques de l’aigua (pH, temperatura, concentració d’oxigen, conductivitat, amoni, nitrits, nitrats, sulfats, fosfats, clorurs i sòlids en suspensió).
  • Peixos
    Les comunitats de peixos s’avaluen a través de l’IBICAT (Índex d’Integritat Biòtica), obtenint informació relativa a la diversitat, l’abundància, la distribució de les espècies, l’estructura d’edats i l’estat de salut dels individus mitjançant l’observació en camp de la presència de paràsits o malformacions.
  • Vegetació de ribera
    S’avalua l’Índex QBR (Qualitat del Bosc de Ribera), complementat amb inventaris de flora per determinar riquesa i abundància de les espècies, la descripció i cartografia dels hàbitats i el seguiment de flora al·lòctona, posant especial èmfasi en les espècies de caràcter invasor.
  • Aus
    A partir d’una classificació de les espècies segons les seves preferències d’hàbitats, s’estudien les poblacions d’aus tant pel que fa a la seva composició com a les abundàncies relatives obtenint l’IQA (Índex Quilomètric d’Abundància). També s’avaluen de manera específica aquelles aus considerades clau o indicadores de qualitat dels sistemes fluvials.
  • Amfibis i rèptils
    El seguiment d’aquests grups faunístics es realitza a través de l’IQA (Índex Quilomètric d’Abundància) en punts de mostreig localitzats no només al curs fluvial, sinó també en determinats punts de la conca identificats per la seva alta diversitat. Es valora la riquesa d’espècies, així com la seva abundància relativa.
  • Mamífers: seguiment de llúdriga
    A través de la col·laboració amb la Fundació Barcelona Zoo, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, així com el suport del sector privat i d’una xarxa de col·laboradors voluntaris, s’ha desenvolupat un programa de seguiment específic de la llúdriga.
    Després de la pràctica desaparició de la llúdriga durant l’últim terç del segle XX, el retorn de l’espècie arreu de Catalunya i, en el cas específic de les conques del Besòs i de la Tordera, posa en evidència la recuperació de la qualitat socioecològica dels sistemes fluvials.
    Aquesta línia de treball s’estableix el 2018 amb els objectius d’avaluar la presència, distribució i estructura poblacional de l’espècie considerant les variacions estacionals; conèixer aspectes de la biologia de l’espècie, com l’anàlisi de la dieta o altres factors que condicionen la seva presència; i caracteritzar el territori segons l’activitat principal que desenvolupa (zones d’alimentació, de pas o de reproducció).
    Veure més informació

Seguiment hidrològic i hidromorfològic

Es considera el règim hidrològic (cabal, nivells piezomètrics, compliment dels cabals de manteniment, alteració del règim hidrològic), la continuïtat fluvial i les condicions morfològiques a partir de l’avaluació de la qualitat dels boscos de ribera (índex QBR) i de l’hàbitat fluvial (IHF).

Seguiment fisicoquímic

Es valora la càrrega orgànica (TOC, carboni orgànic total), la salinitat (concentració de clorurs i conductivitat) i l’eutrofització (concentració d’amoni, nitrats i nitrits). A més, també es fa una caracterització química de l’aigua a partir de l’anàlisi d’altres factors com la temperatura, el pH, l’alcalinitat, els sulfats, els clorurs, el calci, el magnesi, el sodi, el potassi, el ferro i el manganès.

PROECA: Programa d’Educació Ambiental i Comunicació

El PROECA té la finalitat principal de transferir a la societat el coneixement obtingut en l’esfera científica a partir de les diferents línies de seguiment a través dels següents objectius:

  • Divulgar els resultats del projecte
  • Promoure la participació i l’interès social envers els sistemes fluvials
  • Donar a conèixer el patrimoni cultural i natural de la conca

Des del PROECA es pretén promoure un procés d’aprenentatge social a partir de les experiències i dels coneixements dels agents de la conca i, en particular, dels resultats obtinguts de forma continuada:

  • A nivell de la ciutadania, per donar a conèixer els valors del patrimoni socioecològic així com el seu estat de conservació, les pràctiques de gestió i els usos històrics i socials de l’aigua.
  • A nivell de recerca, per intercanviar i difondre la metodologia utilitzada en l’anàlisi d’indicadors i gestió de les dades per tal d’establir un model de monitoratge d’indicadors socioecològics extrapolable a altres conques mediterrànies.
  • A nivell governamental, per adaptar la informació obtinguda i potenciar la seva utilitat en la planificació i la gestió territorial, promovent els valors i les visions de la gestió integrada i sostenible dels recursos hídrics en la presa de decisions.

L’establiment d’un monitoratge d’indicadors a mitjà i llarg termini permet incrementar el coneixement no només a nivell científic, sinó també social, així com aportar les bases per adoptar mesures de gestió que promouen la conservació dels sistemes fluvials.

En el marc del PROECA, es duen a terme activitats d’educació ambiental dirigides a centres escolars, així com al públic en general; de difusió de les activitats i dels resultats generats pel mateix projecte; de formació d’investigadors en l’àmbit acadèmic, i de comunicació científica.

En l’àmbit de l’educació ambiental, l’equip de l’Observatori RIVUS promou de manera anual el Programa d’activitats dirigides a la ciutadania. Aquest programa està conformat per activitats destinades al públic general distribuïdes a les conques del Besòs i de la Tordera, consistents en sortides de camp guiades en què es realitzen demostracions pràctiques de les diferents metodologies de mostreig, així com xerrades i col·loquis que integren la visió dels coneixedors locals, els investigadors de l’Observatori RIVUS i la visió de gestors, tècnics i polítics.

Equip de l’Observatori RIVUS

  • Direcció: Dr. Martí Boada (ICTA-UAB)
  • Coordinació de L’Observatori: Dra. Sònia Sànchez-Mateo (ICTA-UAB)
  • Coordinació del grup de recerca Conservació Biodiversitat i Canvi Global: Dra. Roser Maneja (ICTA-UAB)
  • Hidrologia: Dr. Josep Mas-Pla (ICRA-UdG)
  • Diatomees: Dr. Joan Gomà (UB)
  • Peixos: Dr. Emili Garcia-Berthou (UdG)
  • Mamífers: Dr. Jordi Ruiz-Olmo, Arnau Tolrà, Manel Isnard (Consorci Besòs Tordera) i Juli Mauri (Fundació Barcelona Zoo). Col·laboradors voluntaris.
  • Vegetació de ribera: Dra. Sònia Sànchez-Mateo (ICTA-UAB)
  • Amfibis i rèptils: Marc Fernández
  • Aus: Xavier Larruy, Francesc Xavier Macià i Alfredo Almanza
  • Macroinvertebrats: Dr. Narcís Prat i Pau Fortuño (UB)
  • Canvi Global i Gestió de Dades: Toni Mas (ICTA-UAB) i Gorka Muñoa (ICTA-UAB)

PROECA

  • Coordinació: Toni Mas (ICTA-UAB)
  • Monitoratge: Toni Mas, Gorka Muñoa, Quim Zaldo i Sònia Sànchez-Mateo
  • Col·laboradors voluntaris: Xavier Sanz (Plataforma Ciutadana Viu la Riera!)