Observatori RIVUS
Seguiment d’indicadors socioecològics en conques fluvials mediterrànies
L’Observatori RIVUS és un projecte de recerca interdisciplinària que té com a objectius principals definir indicadors de l’estat dels ecosistemes fluvials, realitzar-ne el seu seguiment a mitjà i llarg termini i donar-los a conèixer a les diferents esferes de la societat.
La recerca es focalitza en el monitoratge o registre continuat d’indicadors biològics, hidromorfològics, hidrològics i fisicoquímics per tal d’obtenir sèries prolongades en el temps que permetin avaluar sistemàticament l’estat de qualitat dels sistemes aquàtics en el context de la Directiva Marc de l’Aigua (DMA), així com interpretar processos de canvi en la dinàmica dels ecosistemes fluvials.
El monitoratge i l’obtenció de dades de l’estat de qualitat dels sistemes aquàtics a mitjà i llarg termini esdevenen fonamentals per al coneixement i la detecció de canvis en l’àmbit de les conques fluvials, alhora que permeten establir mesures de gestió.
Antecedents
L’any 1996 es creà l’Observatori de la Tordera, sota la direcció i l’impuls del Dr. Martí Boada, a partir dels convenis establerts entre l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i l’Ajuntament de Sant Celoni. Posteriorment, el projecte incorpora la col·laboració de l’Ajuntament d’Hostalric, l’Ajuntament d’Arbúcies, l’Ajuntament de Santa Maria de Palautordera, l’Ajuntament de Malgrat de Mar, la Diputació de Barcelona i el Consorci Besòs Tordera.
En la trajectòria de més de 25 anys del projecte, s’ha rebut el suport d’altres municipis i entitats d’abast local i regional, com el Consell Comarcal de la Selva, el projecte SELWA, el Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya a través d’ajuts per al finançament d’actuacions en l’àmbit de la divulgació científica (ACDC) i fundacions privades com la Fundació Territori i Paisatge, l’Obra Social “la Caixa” i la Fundació AGBAR.
L’any 2018, i amb el suport del Consorci Besòs Tordera, es constitueix l’Observatori del Besòs, traslladant a aquesta conca la metodologia establerta a L’Observatori de la Tordera. Fruit d’aquesta metodologia d’estudi es publica aquest mateix any l’estudi Avaluació de l’estat de qualitat dels sistemes fluvials de la conca del Besòs (1997-2017) i s’edita un vídeo amb les principals conclusions d’aquest estudi.
L’any 2019, amb la constitució de la Fundació RIVUS, neix l’Observatori RIVUS amb l’objectiu de donar continuïtat, consolidar i ampliar les recerques establertes en les conques de la Tordera i del Besòs d’una manera integrada.
Objectius generals de L’Observatori RIVUS
- Establir un sistema integrat de seguiment i monitoratge mitjançant indicadors socioecològics i de la qualitat de l’entorn fluvial.
- Elaborar un sistema d’informació que integri un sistema de bases de dades (SBD) i un sistema d’informació geogràfica (SIG), per facilitar la visualització i consulta dels resultats obtinguts.
- Col·laborar en l’àmbit acadèmic i de recerca en la formació de personal investigador, la realització de pràctiques, cursos de postgrau, màster i doctorat.
- Desenvolupar una estratègia d’educació ambiental, comunicació i formació per a la difusió dels resultats obtinguts i generar processos d’aprenentatge social entorn de la gestió integrada de la conca.
- Contribuir en la gestió integrada de conques a través de l’avaluació de mesures de gestió i l’assessorament de projectes relacionats amb l’espai fluvial.
Descripció de les línies de seguiment
L’Observatori RIVUS avalua indicadors i paràmetres establerts dins la Directiva Marc de l’Aigua (DMA, 2000/60/EC) per a la determinació de l’estat ecològic dels ecosistemes fluvials. Alhora, també desenvolupa línies de seguiment pròpies que permeten complementar l’estudi dels sistemes fluvials a partir de diversos paràmetres i grups taxonòmics amb valor indicador, més enllà d’aquells indicadors considerats per la DMA, donant una visió més global de la biodiversitat de les conques estudiades.
Seguiment biològic
Per a l’avaluació de la qualitat biològica es calculen diversos índexs consolidats per a cadascuna de les línies de seguiment. De manera complementària, s’aporta informació referent a la diversitat i abundància de tàxons, la determinació del caràcter bioindicador d’espècies clau i l’anàlisi de preferències d’hàbitat, posant un especial focus d’atenció a les espècies exòtiques invasores.
- Algues diatomees
A més del càlcul de l’índex IPS (Índex de Pol·lusensibilitat), es realitza l’anàlisi de la riquesa i abundància de tàxons de les mostres obtingudes, posant en evidència casos concrets de detecció d’espècies d’interès particular, així com els patrons de distribució i diferències estacionals.
- Macroinvertebrats
Es duu a terme l’avaluació de l’Índex IBMWP (Iberian Biomonitoring Party) i la determinació de l’estat ecològic, incorporant l’índex QBR (Qualitat de Bosc de Ribera), així com l’IHF (Índex d’Hàbitat Fluvial), cabal i variables fisicoquímiques de l’aigua (pH, temperatura, concentració d’oxigen, conductivitat, amoni, nitrits, nitrats, sulfats, fosfats, clorurs i sòlids en suspensió).
- Peixos
Les comunitats de peixos s’avaluen a través de l’IBICAT (Índex d’Integritat Biòtica), obtenint informació relativa a la diversitat, l’abundància, la distribució de les espècies i l’estructura d’edats. En el següent vídeo trobareu més informació sobre com es fa i què ens indica el seguiment d’aquesta línia.
- Vegetació de ribera
S’avalua l’Índex QBR (Qualitat del Bosc de Ribera), complementat amb inventaris per determinar riquesa i abundància de les espècies de flora, la descripció i cartografia dels hàbitats i el seguiment de flora exòtica, posant especial èmfasi en les espècies de caràcter invasor. - Aus
A partir d’una classificació de les espècies segons les seves preferències d’hàbitats, s’estudien les poblacions d’aus tant pel que fa a la seva composició com a les abundàncies relatives obtenint l’IQA (Índex Quilomètric d’Abundància). També s’avaluen de manera específica aquelles aus considerades clau o indicadores de qualitat dels sistemes fluvials. - Amfibis i rèptils aquàtics
El seguiment d’aquests grups faunístics es realitza a través de l’IQA (Índex Quilomètric d’Abundància) en punts de mostreig localitzats no només al curs fluvial, sinó també en determinats punts de la conca identificats per la seva alta diversitat. Es valora la riquesa d’espècies, així com la seva abundància relativa.
- Mamífers: seguiment de llúdriga
A través de la col·laboració amb la Fundació Barcelona Zoo, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, així com el suport del sector privat i d’una xarxa de col·laboradors voluntaris, s’ha desenvolupat un programa de seguiment específic de la llúdriga. Veure més informació.
Després de la pràctica desaparició de la llúdriga durant l’últim terç del segle XX, el retorn de l’espècie arreu de Catalunya i, en el cas específic de les conques del Besòs i de la Tordera, posa en evidència la recuperació de la qualitat socioecològica dels sistemes fluvials.
Aquesta línia de treball s’estableix el 2018 amb els objectius d’avaluar la presència, distribució i estructura poblacional de l’espècie considerant les variacions estacionals; conèixer aspectes de la biologia de l’espècie, com l’anàlisi de la dieta o altres factors que condicionen la seva presència; i caracteritzar el territori segons l’activitat principal que desenvolupa (zones d’alimentació, de pas o de reproducció).
Seguiment hidrològic i hidromorfològic
Es considera el règim hidrològic (cabal, nivells piezomètrics, compliment dels cabals de manteniment, alteració del règim hidrològic), la continuïtat fluvial i les condicions morfològiques a partir de l’avaluació de la qualitat dels boscos de ribera (índex QBR) i de l’hàbitat fluvial (IHF).
Seguiment fisicoquímic
Es valora la càrrega orgànica (TOC, carboni orgànic total), la salinitat (concentració de clorurs i conductivitat) i l’eutrofització (concentració d’amoni, nitrats i nitrits). A més, també es fa una caracterització química de l’aigua a partir de l’anàlisi d’altres factors com la temperatura, el pH, l’alcalinitat, els sulfats, els clorurs, el calci, el magnesi, el sodi, el potassi, el ferro i el manganès.
PROECA: Programa d’Educació Ambiental, Comunicació i Formació
El PROECA és el Programa d’Educació Ambiental, Comunicació i Formació de l’Observatori Rivus, a través del qual es realitzen activitats de transferència de coneixement i es duu a terme la difusió dels resultats obtinguts pel projecte de manera transversal a tots els àmbits socials:
- A nivell de la ciutadania, per impulsar el coneixement dels valors del patrimoni socioecològic vinculat als rius, així com el seu estat de conservació, promovent la participació i l’interès social envers els sistemes fluvials.
- A nivell de recerca, per intercanviar i difondre la metodologia utilitzada en l’anàlisi d’indicadors i gestió de les dades per tal d’establir un model de monitoratge d’indicadors socioecològics extrapolable a d’altres conques mediterrànies.
- A nivell governamental, per adaptar la informació obtinguda i potenciar la seva utilitat en la planificació i la gestió territorial, promovent els valors i les visions de la gestió integrada i sostenible dels recursos hídrics en la presa de decisions.
En el marc del PROECA, es duen a terme activitats d’educació ambiental dirigides a centres escolars, així com al públic en general; de difusió de les activitats i dels resultats generats pel mateix projecte; de formació d’investigadors en l’àmbit acadèmic, i de comunicació científica.
En l’àmbit de l’educació ambiental, les activitats destinades al públic general distribuïdes a les conques del Besòs i de la Tordera, consistents en sortides de camp guiades en què es realitzen demostracions pràctiques de les diferents metodologies de mostreig, així com xerrades i col·loquis que integren la visió dels coneixedors locals, els investigadors de l’Observatori RIVUS i la visió de gestors, tècnics i polítics.
Equip de l’Observatori RIVUS
- Coordinació: Sònia Sànchez-Mateo (Fundació Rivus)
- Hidrologia: Gerard Casacuberta (UdG), amb la col·laboració de Josep Mas-Pla (ICRA-UdG)
- Diatomees: Joan Gomà (UB i UAB)
- Peixos: Emili Garcia-Berthou (UdG)
- Mamífers: Arnau Tolrà, amb l’assessorament científic de Jordi Ruiz-Olmo i la col·laboració de Juli Mauri (Fundació Barcelona Zoo), Pep Xarles (Fundació Barcelona Zoo), Manel Isnard (Consorci Besòs Tordera), Jordi Valls, Grup Ornitològic del Tenes (GOT) i NatMogent
- Vegetació de ribera: Sònia Sànchez-Mateo (Fundació Rivus)
- Amfibis i rèptils: Marc Fernández i Xose Fernández
- Aus: Xavier Larruy (conca del Besòs) i Arnau Tolrà (conca de la Tordera)
- Macroinvertebrats: Pau Fortuño (FEHMLab-UB), Narcís Prat (FEHMLab-UB) i Núria Bonada (FEHMLab-UB)
- Col·laboradors voluntaris: Xavier Sanz (Plataforma Ciutadana Viu la Riera! i Lluís Gascón (GOT)
