Detectada la tercera colònia de rater d’aigua de Catalunya al riu Congost
La troballa es va produir durant la jornada de formació de voluntariat pel Cens Simultani de Ratpenat d’Aigua, celebrada a la zona de les Roques (la Garriga)
L’activitat, organitzada per la Fundació RIVUS, el grup BiBio del Museu de Ciències Naturals de Granollers i el Centre Tecnològic BETA, va aplegar una trentena de participants
La jornada de formació de voluntariat pel Cens Simultani de Rater d’Aigua, celebrada el passat 29 de maig al riu Congost a la Garriga en el marc del projecte Hàbitats CoMBe i dins la Setmana de la Natura, ha permès confirmar la presència de la tercera colònia de cria coneguda de rater d’aigua (Myotis daubentonii) a Catalunya.
L’activitat, organitzada per la Fundació RIVUS i el grup BiBio del Museu de Ciències Naturals de Granollers, va aplegar una trentena de voluntaris a la zona de les Roques, inclosa dins l’espai natural protegit de la Xarxa Natura 2000 Riu Congost i on recentment la Fundació ha dut a terme tasques de restauració dins el projecte Hàbitats CoMBe. De fet, la sessió es va iniciar amb una visita guiada a aquesta actuació, finalitzada el passat mes de març, i es va seguir amb una caracterització de l’hàbitat fluvial i una sessió formativa sobre el seguiment de ratpenats mitjançant el protocol QuiroRius impartida pels especialistes del grup BiBio.
Durant el seguiment científic es van capturar un total de 20 ratpenats de tres espècies diferents: rater d’aigua (Myotis daubentonii), pipistrel·la nana (Pipistrellus pygmaeus) i ratpenat dels graners (Cnephaeus serotinus). Entre els exemplars capturats destaca la presència de 12 femelles prenyades de rater d’aigua, un indicador clar de l’existència d’una colònia de cria a l’entorn immediat.
Per confirmar-ne la localització, posteriorment els tècnics del Museu de Ciències Naturals de Granollers van equipar dos individus amb emissors de radioseguiment, fet que va permetre identificar amb precisió l’emplaçament de la colònia, confirmant així la tercera colònia coneguda d’aquesta espècie a Catalunya i la primera fora de la conca del Ter. Aquest projecte de radioseguiment s’ha pogut dur a terme gràcies al suport de la Xarxa de Parcs de la Diputació de Barcelona.
Aprofitant les captures, els investigadors també van recollir mostres biològiques que contribuiran a diferents estudis sobre l’evolució dels ratpenats.
Durant el seguiment, es van observar altres espècies de fauna associades als ecosistemes fluvials, entre les quals ocells com el bernat pescaire o l’enganyapastors, amfibis i rèptils, com la serp d’aigua, fet que posa de manifest l’elevat valor ecològic d’aquest tram del riu Congost.
La formació també va servir per capacitar els participants en l’aplicació del protocol QuiroRius, una metodologia de ciència ciutadana que consisteix en l’observació de l’activitat dels ratpenats sobre la làmina d’aigua en diferents punts d’un tram fluvial. Aquest protocol és la base del Cens Simultani de Ratpenat d’Aigua, que es duu a terme durant l’època de cria, amb una primera campanya a principis de juny i una segona a finals de juliol. El seguiment QuiroRius compte amb centenars de trams distribuïts per tot Catalunya i rep el suport de la Xarxa de Parcs de la Diputació de Barcelona i el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica.
Durant la jornada es van revisar les caixes niu instal·lades a la zona d’actuació per afavorir la presència de ratpenats, que de moment encara no han estat ocupades.
Sobre el rater d’aigua
El rater d’aigua és una espècie de ratpenat aquàtic que caça a la superfície de l’aigua per a capturar petits insectes aquàtics amb les potes del darrere. Tot i que és una espècie relativament abundant, sobretot al centre i nord d’Europa, a Catalunya es troba al límit sud de la seva distribució, i funciona com a un gran bioindicador de la qualitat ambiental del bosc de ribera. Tot i ser una espècie relativament comuna, fins a la data només se’n coneixien dues colònies de cria, ambdues situades en dos punts del riu Ter.
Sobre el projecte Hàbitats CoMBe
Cofinançat pel Consorci Besòs Tordera, aquest projecte preveu accions de conservació i gestió, de recerca i coneixement, d’educació ambiental, divulgació i comunicació, de voluntariat i d’ús públic. Ha estat un dels seleccionats pel departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya, amb una aportació de 322.250 euros, dins la línia de subvencions a entitats ambientals sense ànim de lucre de Catalunya per al finançament de projectes de millora i conservació del patrimoni natural i la biodiversitat en els espais naturals protegits sense òrgan de gestió mitjançant la col·laboració amb els ens locals (més informació aquí).
