Celebrada una jornada tècnica sobre “La comunicació ambiental a l’administració local”
Una vintena de tècnics de Comunicació i Medi Ambient procedents d’ajuntaments de les conques del Besòs i la Tordera, a més de gestors ambientals, periodistes i responsables de comunicació d’entitats supramunicipals, han assistit a la “Jornada Tècnica: La Comunicació Ambiental a l’Administració Local”, celebrada fa uns dies a la seu del Consorci Besòs Tordera i organitzada per aquest ens, juntament amb l’Ajuntament de Granollers i la Fundació RIVUS, amb la col·laboració de l’ICTA-UAB.
Durant la sessió s’han analitzat les principals problemàtiques que pateix actualment la comunicació ambiental dins l’àmbit local i s’han definit un total de set accions per millorar-la
Durant la primera part de la matinal els periodistes Joaquim Elcacho, especialitzat en Medi Ambient i redactor a La Vanguardia, i Ferran Polo, redactor a El9Nou, han explicat la seva dilatada experiència en el tractament d’aquest tipus d’informacions i com ha variat la sensibilitat ciutadana i dels mateixos mitjans envers aquestes temàtiques. Seguidament, ha tingut lloc una taula rodona amb torn obert de preguntes on els assistents han pogut exposar i debatre sobre aquelles qüestions d’interès.
Ferran Polo, redactor d’El9Nou 
Joaquim Elcacho, periodista a La Vanguardia 
Taula rodona moderada per la periodista Anna Entraigas i el biòleg Manel Isnard
Durant la segona part de la jornada s’ha dut a terme un taller participatiu durant el qual s’ha fet una diagnosi de com és actualment la comunicació ambiental a les administracions i s’han detectat quines són les cinc principals problemàtiques que pateix i que dificulten que temes importants transcendeixin a la ciutadania: manca de conscienciació ambiental per part de la ciutadania; manca de coordinació interna i de treball conjunt entre els departaments de les administracions locals; dèficit i poca inversió en els canals comunicatius emprats; missatges que sovint dificulten el seu impacte en la societat, i manca de rellevància i inversió en els aspectes ambientals.
Després del posterior debat i de la posada en comú de criteris sobre com hauria de ser la comunicació ambiental per fer-la arribar d’una manera més efectiva a la ciutadania, s’han definit i ponderat fins a 7 accions concretes per millorar-la que a títol indicatiu són:
- Fer una diagnosi prèvia i planificar els continguts a comunicar
- Potenciar l’educació ambiental entre la ciutadania
- Millorar el missatge (més visual, fent ús de més infografies i imatges, influencers, etc.)
- Crear experiències per tal de fer transcendir la informació: gamificació, jornades, excursions, campanyes per bonificar les bones pràctiques en matèria ambiental
- Diversificar els canals
- Millorar les dinàmiques comunicatives dins les administracions
- Donar informació dels indicadors ambientals
L’objectiu de la jornada La comunicació ambiental a l’administració local ha estat definir de manera participativa una estratègia per millorar la comunicació entre l’administració i la ciutadania, especialment en l’àmbit dels espais fluvials i les actuacions que s’hi duen a terme per a la seva millora i conservació.
Com arribar al gran públic? Com trencar els tòpics? Com crear canals de flux d’informació entre l’administració local i la ciutadania per aquesta temàtica específica? Aquestes són tres de les qüestions que es posaren de manifest el mes de desembre de 2022 a partir de l’informe Anàlisi històrica dels seguiments ecològics i socials del riu Congost al seu pas per Granollers en el marc del repte de connectivitat ecològica del projecte INTERLACE[1]. En l’estudi s’analitzaren les percepcions socials del riu Congost al seu pas per Granollers a través d’enquestes que han permès constatar que, en general, la població usuària desconeix les actuacions que s’han dut a terme per la millora de l’entorn fluvial. Aquests resultats motiven la necessitat de canvis en les estratègies de comunicació ambiental i insten a fer-ho d’una manera efectiva, integral i participativa entre els diferents actors implicats.
La jornada també s’ha inclòs dins el projecte H2O Connecta, impulsat per la Fundació RIVUS, i que té com a principal objectiu contribuir en la millora de la connexió riu-societat per a una major valorització de l’entorn immediat. És finançat per la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) del Ministerio de Ciencia e Innovación i compta també amb cofinançament del Consorci Besòs Tordera.
[1] Treball impulsat per l’Ajuntament de Granollers en el marc del projecte europeu INTERLACE i elaborat per la Fundació RIVUS en col·laboració amb el Consorci Besòs Tordera.
