Visita institucional a la restauració fluvial del riu Congost a la Garriga, inclosa dins la Xarxa Natura 2000

L’alcaldessa de la Garriga, Meritxell Budó, i el president de la Fundació RIVUS, Josep Monràs, han comprovat in situ les diferents accions de conservació realitzades

L’actuació, que forma part del projecte Hàbitats CoMBe, ha intervingut en 2,5 hectàrees del riu Congost d’on s’han retirat espècies de vegetació invasora i s’han fet plantacions d’autòctones

Aquest matí s’ha dut a terme una visita institucional a la zona de la restauració duta a terme, entre els mesos de setembre i desembre de 2025, al riu Congost a la Garriga, concretament a la zona de les Roques. L’alcaldessa de la Garriga, Meritxell Budó, i el regidor de Medi Ambient, Àlex Valiente, juntament amb el president de la Fundació RIVUS, Josep Monràs, han visitat aquest espai. A la visita també hi han assistit tècnics de la Fundació RIVUS i del Consorci Besòs Tordera, representants de les empreses encarregades d’executar l’actuació i experts del Museu de Ciències Naturals de Granollers.

L’actuació, impulsada per la Fundació RIVUS en el marc del projecte Hàbitats CoMBe, s’ha desenvolupat sobre una superfície de 2,5 hectàrees. Els treballs han permès millorar l’estat de conservació dels hàbitats fluvials, reforçar el bosc de ribera autòcton, afavorir la connectivitat ecològica i generar nous espais de refugi per a la fauna.

En paraules de l’alcaldessa de la Garriga, Meritxell Budó, “estem treballant per recuperar tot el nostre espai fluvial, però és una feina que cal fer tram a tram. Aquesta actuació demostra que, quan es treballa de manera continuada i coordinada amb altres entitats i administracions, es poden mobilitzar els recursos necessaris i fer avenços en aquesta recuperació del Congost al seu pas pel nostre municipi”.

Per la seva banda, el president de la Fundació RIVUS, Josep Monràs, ha destacat que “durant anys vam viure d’esquena al riu i ara toca recuperar aquests espais com a ecosistemes. Són actuacions petites, però sumen i acaben fent possible la recuperació d’entorns fluvials, sovint molt urbans, però imprescindibles”. Monràs també ha apel·lat a la implicació ciutadana perquè “en prengui consciència, en tingui cura i en pugui gaudir”.

Plantació de més de 500 exemplars d’espècies autòctones

Els treballs han combinat accions de control d’espècies exòtiques invasores, reducció de la fragmentació del bosc de ribera i plantació d’espècies autòctones, així com la millora de l’hàbitat i la creació de refugis per a la fauna. També s’ha fet una important retirada manual de deixalles per condicionar la zona.

Una de les espècies més esteses en aquest tram era la canya (Arundo donax). Per controlar-la s’ha aplicat desbrossada selectiva i eliminació de nuclis amb retirada de rizomes, amb l’objectiu de limitar-ne el rebrot. També s’han eliminat altres espècies invasores com l’ailant (Ailanthus altissima), la robínia (Robinia pseudoacacia), l’om siberià (Ulmus pumila), el negundo (Acer negundo), la budleia (Buddleja davidii) i la troana (Ligustrum lucidum).

Per afavorir la recuperació del bosc de ribera s’han plantat més de 500 exemplars de les espècies més representatives d’aquests ambients fluvials. D’entre les espècies d’arbres destaquen el vern (Alnus glutinosa), l’àlber (Populus alba) i el freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia), acompanyats d’espècies arbustives i herbàcies com la sarga (Salix angustifolia), el saüc (Sambucus nigra), els penjolls (Carex pendula), el jonc boval (Scirpoides holoschoenus) i la salicària (Lythrum salicaria).

El conjunt d’aquestes accions contribueix a incrementar la qualitat ecològica del medi fluvial i a millorar la continuïtat del bosc de ribera, afavorint la presència de la verneda i l’albereda, hàbitats d’interès comunitari.

L’actuació, amb un pressupost de 42.600 euros, ha estat impulsada per la Fundació RIVUS, finançada per la Generalitat de Catalunya a càrrec del Fons de Patrimoni Natural, amb el suport del Consorci Besòs Tordera, i executada per Aprèn Serveis Ambientals SL, amb direcció d’obra a càrrec de SERPA Enginyeria i Consultoria Ambiental SL.

Experiència pionera per afavorir el ratpenat d’aigua

Dins de l’actuació de restauració fluvial al riu Congost, s’ha instal·lat una caixa específica per al ratpenat rater d’aigua (Myotis daubentonii), una espècie estretament vinculada als cursos fluvials i considerada bioindicadora de la qualitat d’aquests ecosistemes.

Es tracta d’una experiència pionera a Catalunya amb aquest tipus de caixes, dissenyades específicament per aquesta espècie, tot i que també poden ser colonitzades per altres espècies de ratpenat.

En el mateix tram de riu, conjuntament amb l’equip del Grup de Recerca BiBio del Museu de Ciències Naturals de Granollers s’han instal·lat diverses caixes niu per a ratpenats fissurícoles i forestals. Aquesta acció ha comptat també amb la col·laboració d’alumnes de l’escola Els Pinetons de la Garriga, que han estat els encarregats de pintar-les i decorar-les.

Sobre el projecte Hàbitats CoMBe

Aquest projecte, impulsat per la Fundació RIVUS, amb la col·laboració del Consorci Besòs Tordera, ha rebut el finançament de la Generalitat de Catalunya, a càrrec del Fons de Patrimoni Natural, en el marc de la Convocatòria de subvencions a entitats ambientals sense ànim de lucre de Catalunya per al finançament de projectes de millora i conservació del patrimoni natural i la biodiversitat en els espais naturals protegits sense òrgan de gestió mitjançant la col·laboració amb els ens locals.

Compta també amb la col·laboració dels onze municipis que formen part de l’espai Xarxa Natura 2000 Riu Congost, el CEAB-CSIC, el Museu de Ciències Naturals de Granollers i l’entitat Fauna Llerona.

Sobre la Xarxa Natura 2000 Riu Congost

La Unió Europea va incloure l’any 2006 part del riu Congost dins la Xarxa Natura 2000, iniciativa europea més important de preservació de la natura, i així va esdevenir un dels pocs rius urbans amb aquesta catalogació. Exactament, es tracta del tram que va des de la Garriga fins al naixement del Besòs, inclòs també el tram final del riu Mogent. L’espai té 30 km de longitud i una superfície de prop de 358,5 hectàrees. Els municipis inclosos són: Canovelles, Granollers, la Garriga, la Roca del Vallès, les Franqueses del Vallès, Martorelles, Mollet del Vallès, Montmeló, Montornès del Vallès, Sant Fost de Campsentelles i Vilanova del Vallès.